Institut d'Estudis Catalans DIEC2 Diccionari de la llengua catalana. Segona edició.
 
Inici Pròleg/Introducció Consulta avançada Llista d'abreviatures Instruccions d'ús
Índex de les instruccions

Part I

1. Consulta bàsica

2. Consulta avançada

Part II

1. Organització general

2. Mots i locucions

3. Remissions

4. Marques valoratives i d’àrea temàtica

5. Informacions morfològiques i sintàctiques

6. Representació de les formes de femení

7. Representació de les formes de plural

8. Representació de la flexió verbal

 
Instruccions d'ús

Organització del diccionari - Part II

6. Representació de les formes de femení

6.1. Les formes de femení es representen generalment al costat de la forma masculina de l’entrada, tant si es tracta d’un adjectiu com si es tracta d’un substantiu.

6.2. En els adjectius, la forma femenina s’indica mitjançant la terminació i va precedida d’un guionet. Així, car -a vol dir que la forma femenina de car és cara; ample -a, que la forma femenina de ample és ampla.

En els adjectius en què la forma femenina comporta altres canvis ortogràfics, es posa la terminació del femení a comptar des de la vocal tònica inclusivament. Així, boirós -osa vol dir que la forma femenina de boirós és boirosa; actiu -iva, que la forma femenina de actiu és activa; oblic -iqua, que la forma femenina de oblic és obliqua. Si, a més a més, es tracta d'adjectius bisíl·labs plans acabats en -i, es posa la forma femenina sencera (borni bòrnia, patri pàtria, vitri vítria). També es posa la forma femenina sencera quan la forma masculina és monosil·làbica (roig roja, bla blana).

6.3. En els substantius amb una forma per al masculí i una altra per al femení i amb categoria gramatical «m. i f.», es consigna, al costat de la forma masculina, la forma femenina sencera (noi noia, pagès pagesa, advocat advocada). En els noms de parentiu i en els noms d’animals, però, la forma masculina i la forma femenina es representen en entrades diferents. Ex.:

 avi
   1 m. Pare del pare o de la mare. L’avi matern.
   2 m. Ascendent, avantpassat.
   3 m. Home d’edat molt avançada.
   4 m. pl. Avi i àvia. He anat a veure els avis.

 àvia
   1 f. Mare del pare o de la mare. L’àvia paterna.
   2 f. Ascendent, avantpassada.
   3 f. Dona d’edat molt avançada.

 lleó
   1 1 m. Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’una gran corpulència, pèl entre roig i groc, cua acabada en un pinzell de cerres, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera, que habita a l’Àfrica subsahariana i en una reserva del nord-oest de l’Índia (Panthera leo). Els rugits del lleó. És valent com un lleó. Defensar-se com un lleó. Es van batre com lleons.
   1 2 ésser algú un lleó Ésser valent, coratjós.
   2 1 m. Representació iconogràfica del lleó, generalment com a símbol de poder. [...]

 lleona
    f. Femella del lleó.

6.4. Si dues formes de femení es corresponen amb una de masculí, es representa la forma femenina més semblant a la del masculí al costat d’aquesta i, en una entrada independent, l’altra forma femenina possible. Així, per a un substantiu com prior, amb dues formes possibles de femení (priora i prioressa), hi ha una entrada prior priora i una altra entrada prioressa que remet al femení de la primera; per a un adjectiu com motor, amb dues formes possibles de femení (motora i motriu), hi ha una entrada motor -a i una altra entrada motriu.

Només en alguns casos es representa la forma de femení a l’interior de l’article precedida de l’abreviatura «fem.». Ex.:

 pallús
 [pl. -ussos]
    1 m. Rebuig de la palla.
    2 m. i f. [fem. pallussa] Persona aturada, curta de gambals.

^ puja  
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47. 08001 Barcelona
Telèfon +34 932 701 620 / Fax +34 932 701 180
oficines.lexicografiques@iec.cat
Requisits tècnics · Informació legal