Institut d'Estudis Catalans - Diec2
Institut d'Estudis CatalansDIEC2 Diccionari de la llengua catalana. Segona edició.
 
IniciPròleg/Introducció;Consulta avançadaLlista d'abreviaturesInstruccions d'ús
Consulta bàsicaRefina la teva cerca

Si voleu afinar la consulta, podeu accedir a la consulta avançada sense perdre els criteris de selecció inicials.

Refina la teva cerca

Entrada a cercar:
 Condició de cerca :
 
cerca 
Resultats de la consulta
Condicions de cerca: Entrada coincident: aigua.
Resultats: 1 al 1(1 registres)
Imprimir la llista
aigua
Imprimir

aigua


f. [LC] [QU] Líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. L’aigua de la pluja. El riu porta molta d’aigua. L’aigua del mar és salada i amargant. Un raig d’aigua. Un doll d’aigua. Un got d’aigua.
f. [LC] La pluja, un corrent d’aigua, la mar, etc., mateixos. Avui em sembla que tindrem aigua. Aigües salobres, dolces. Tirar-se a l’aigua. Sortir de l’aigua. Anar aigua amunt. Una peça de terra que està aigua baixant, situada més avall en un pendent.
[LC] aigua corrent a) Aigua que corre, que no és estagnant. El poble tenia un safareig amb aigua corrent.
[LC] aigua corrent b) Aigua que circula per les canonades d’un edifici. Tenim aigua corrent a tots els pisos.
[AGA] aigua de peu Aigua destinada al regadiu derivada d’un corrent d’aigua mitjançant canals o séquies arran de terra.
[LC] [GL] aigua meteòrica Aigua de la precipitació atmosfèrica.
[LC] aigua morta Aigua estagnant.
[LC] aigua per a aigualejar Aigua per a rentar, netejar la verdura, fregar rajoles, etc.
[LC] aigua viva Aigua corrent a).
f. [TRA] aigües continentals Espais marítims propers a la costa que envolten un continent.
[TRA] aigües d’una nau Solc que una embarcació deixa a popa quan navega.
[TRA] aigües històriques Espais marítims que tradicionalment es considera que formen part d’un estat determinat.
[TRA] aigües interiors Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que són considerades dins d’una mateixa línia de costa.
[TRA] aigües internacionals Espais marítims que no estan sotmesos a la sobirania de cap estat.
[TRA] aigües jurisdiccionals [o aigües territorials] Espais marítims sotmesos a la sobirania d’un estat.
f. [LC] anar aigua avall Anar malament.
[LC] donar l’aigua per amor de Déu Fer una gran xafegada.
[LC] estar amb l’aigua fins al coll Trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques.
[TRA] fer aigües una nau Entrar-hi l’aigua.
[LC] fer aigües algú Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una empresa, una creença, una opinió, etc.
[LC] no trobar aigua a mar No trobar una cosa que és molt fàcil de trobar.
[LC] portar l’aigua al seu molí [o fer anar l’aigua al seu molí] Procurar que les coses s’esdevinguin en profit propi.
[LC] treure l’aigua clara d’una cosa Desxifrar enterament el sentit d’una cosa confusa.
f. [LC] L’aigua com a medi. Els habitants de l’aigua, els de la terra i els de l’aire.
f. [QU] L’aigua quant a la seva procedència. Aigua de pluja, de pou, de riu. Aigua de mar. Aigua de Caldes, de Vilajuïga, de Rubinat.
f. [LC] L’aigua quant a les seves propietats. Aigua destil·lada. Aigua esterilitzada. Aigua desionitzada. Anar a prendre les aigües a Caldes. Aigua lustral.
[LC] [RE] aigua beneita Aigua consagrada per la benedicció d’un sacerdot.
f. [LC] L’aigua quant a les substàncies estranyes que porta en suspensió, en dissolució, en infusió. Aigua pura. Aigua clara. Aigua tèrbola. Aigua carbònica, de ferro. Aigua acidulada. Aigua amb sucre. Aigua d’ordi, d’arròs, de borratges. Aigua de castanyes. Aigua de la reina d’Hongria. Aigua d’hamamelis.
[QU] [GL] aigua blana Aigua dolça que conté en solució quantitats febles o nul·les d’ions de calci i magnesi o d’altres metalls pesants.
[LC] [HO] aigua crua Aigua que no cou bé els llegums.
[ED] [LC] [QU] aigua de roses Infusió feta amb aigua destil·lada, carbonat de calci i essència de roses, que s’usa per a tonificar la pell.
[QU] [GL] aigua dura Aigua dolça que conté quantitats importants d’ions de calci i magnesi o d’altres metalls pesants, els quals precipiten el sabó de les seves solucions i li impedeixen la formació d’escuma, i també produeixen incrustacions calcàries als recipients on és bullida persistentment.
[GLM] [HO] aigua mineral Aigua potable que conté en dissolució certes substàncies minerals en proporcions constants i s’empra com a beguda o per a banys.
[QU] [GL] aigua potable Aigua apta per al consum humà i per a l’elaboració d’aliments perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient.
[LC] aigua pudosa Aigua sulfhídrica.
[LC] [GL] aigua salmàstica Aigua que conté sal en menor quantitat que l’aigua marina.
10  [QU] aigua timolada Aigua amb timol, glicerol i alcohol, emprada com a desinfectant i antisèptic.
11  [LC] [QU] [HO] aigua tònica Beguda feta a base d’aigua gasada o mineral amb essències de fruits cítrics i petites quantitats de quinina o naringina.
f. [SP] aigües braves Aigües caracteritzades per la presència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on tenen lloc les proves d’eslàlom i de descens.
[SP] aigües tranquil·les Aigües caracteritzades per l’absència de corrents i d’obstacles, on tenen lloc curses de 500, 1.000, 5.000 o 10.000 metres.
[SP] aigües vives Aigües braves.
f. [QU] [GL] aigües fecals [o aigües negres] Aigües residuals procedents del poblament humà.
[QU] [GL] aigües residuals Aigües que contenen residus diversos procedents de la indústria o dels nuclis de poblament humà.
10 f. [QU] [GL] aigua d’hidratació Aigua continguda en un hidrat, que pot ésser aigua de constitució o bé ocupar espais buits en la xarxa cristal·lina, en proporció variable.
10  [QU] [GL] aigua d’imbibició [o aigua d’inserció] Aigua present en certs hidrats, en proporció variable, que no contribueix a l’establiment del reticle cristal·lí i que, per tant, pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls sense alterar-los macroscòpicament ni modificar llur estructura.
10  [QU] [GL] aigua de constitució Aigua que es troba combinada en un cristall en proporció fixa, unida químicament per enllaç de coordinació al catió metàl·lic central, o bé unida per enllaç d’hidrogen a l’anió, i que en escalfar el cristall es desprèn amb més dificultat que l’aigua de cristal·lització.
10  [QU] [GL] aigua de cristal·lització Aigua continguda en proporció fixa en els hidrats cristal·litzats, que contribueix a l’estabilitat de l’edifici cristal·lí.
10  [QU] [GL] aigua freàtica Aigua subterrània situada a la zona de saturació, que forma un mantell lliure.
10  [QU] [GL] aigua gravitatòria Aigua del sòl i del subsòl que s’escorre pel seu pes i que no és retinguda per les forces de capil·laritat.
10  [GL] aigua intrusiva Aigua que penetra en un terreny i hi roman.
10  [LC] [GL] aigua moixa Aigües somes i mortes.
11 f. [QU] aigua bòrica Solució d’àcid bòric en aigua.
11  [ED] [LC] [QU] aigua d’olor Colònia² .
11  [QU] [GL] [IQ] [AQ] aigua de calç Solució saturada d’hidròxid de calci, emprada en química analítica i en farmàcia.
11  [QU] aigua de clor Solució saturada de clor en aigua, que conté àcid hipoclorós format per hidròlisi i que és emprada com a oxidant.
11  [ED] [LC] [QU] aigua de Colònia Colònia² .
11  [QU] aigua oxigenada Líquid inestable, peròxid d’hidrogen de fórmula H2O2, que tendeix a descompondre’s en aigua i oxigen, utilitzat sempre en solució aquosa com a oxidant, descolorant i antisèptic.
11  [QU] aigua pesant Varietat isotòpica de l’aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior a 1 o amb oxigen de nombre de massa superior a 16.
11  [QU] [GL] aigua règia Mescla d’àcid nítric i àcid clorhídric concentrats, en la proporció 1 a 3, fortament oxidant en calent, capaç de dissoldre els metalls nobles com l’or, el platí i l’iridi.
11  [GL] [QU] aigües mares Solució que resta en contacte amb els cristalls formats quan cristal·litza una substància dissolta.
12 f. [LC] Líquid orgànic semblant a l’aigua, com ara la saliva, la suor o l’orina. Estava tan suat que l’aigua li corria cara avall. Butllofes plenes d’aigua.
12  [LC] fer venir l’aigua a la boca [o fer venir aigua a la boca] a) Pensant en una vianda o parlant-ne, imaginar-se que ja s’assaboreix.
12  [LC] fer venir l’aigua a la boca [o fer venir aigua a la boca] b) Pensant en una cosa o parlant-ne, venir un gran desig de fer-la o de tenir-la.
12 f. pl. [LC] [ZOA] Líquid amniòtic que envolta el fetus.
12  [LC] falses aigües Líquid serós expel·lit durant el prenyat.
13 f. [LC] Suc de les fruites. Aquests préssecs tenen molta d’aigua.
14 f. pl. [LC] [GL] [IMI] Llustre d’una pedra preciosa, especialment el diamant.
14 f. pl. [LC] [GL] [IMI] Reflexos que tenen algunes teles, pedres, fustes, plomes, etc.
15 f. [LC] [AQ] Aiguavés d’una teulada. Una casa a dues aigües, a tres aigües.
Resultats: 1 al 1(1 registres)
Imprimir la llista
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47. 08001 Barcelona
Telèfon +34 932 701 620 / Fax +34 932 701 180
oficines.lexicografiques@iec.cat
Requisits tècnics·Informació legal