Institut d'Estudis Catalans

empènyer

[p. p. empès]

1 v. tr. [LC] Moure o tractar de moure exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar. La bèstia prou tira, però el carro no es desencallarà pas si no l’empenyen pel darrere. La gent que venia al darrere ens empenyia, i havíem d’avançar a la força. El vent empenyia la nau devers l’illot. Empènyer amb la mà, amb el peu. Empènyer una porta perquè s’obri o es tanqui.
2 v. tr. [LC] Fer pressió (sobre algú) perquè faci quelcom. Els seus adeptes l’empenyeren a intentar-ho. Ho féu empès per les circumstàncies. La necessitat l’empenyia a robar.
3 [LC] qui dia passa, any empeny Expressió que indica que hom no fa gaire cas de les coses desagradables de cada dia o de les conseqüències d’esdeveniments que no l’afecten d’una manera immediata.