Institut d'Estudis Catalans - Diec2
 

Si voleu afinar la consulta, podeu accedir a la consulta avançada sense perdre els criteris de selecció inicials.

Entrada a cercar:
 Condició de cerca:
 
 
Condicions de cerca: Entrada coincident: temps.
Resultats: 1 al 1(1 registres)
Imprimir la llista
temps


temps

[inv.]


m. [LC] [FIA] Forma mental que assumeix l’experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l’esfera celeste causada per la rotació de la Terra. Hi ha moltes opinions tocant a l’essència del temps. Córrer el temps. Passar algú el temps fent alguna cosa. Aprofitar el temps. Perdre el temps. Reparar el temps perdut. Guanyar temps. Consagrar el temps a l’estudi. Amb el temps arribarem a aprendre-ho. Amb temps i palla maduren les nespres.
[LC] fer temps Dilatar l’espera d’alguna cosa.
[LC] fer temps d’un esdeveniment Haver transcorregut molt de temps des que va passar. D’això ja fa temps. Fa temps que no anem a veure els avis.
[LC] fer temps en un lloc Estar-hi una temporada.
m. [LC] Porció de temps. Unitats de temps: l’hora, el minut, etc. Un temps curt, llarg. Ha estat fora molt de temps. Això durarà poc temps. El temps emprat per un mòbil per a anar de A a B. Ell ha fet això en quatre dies: tu hi estaràs més temps. Tenim de temps fins a les vuit. Li han donat vuit dies de temps per a fer aquest treball. Algun temps després. D’algun temps ençà. Fa temps, temps ha. Quin temps té aquest noi? Dotze anys.
[LC] al mateix temps loc. adv. Conjuntament, sense diferència de temps.
[LC] d’un temps a aquesta banda loc. adv. D’un quant temps ençà.
[LC] de temps en temps loc. adv. De tant en tant.
[LC] [RE] en el temps de dir un credo [o en el temps de dir una avemaria] loc. adv. En un espai molt curt de temps.
[LC] en un temps rècord loc. adv. En un temps més breu que no és normal, que no és d’esperar.
m. [FIA] [FIF] Paràmetre real que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
[IN] en temps compartit loc. adv. De manera que el funcionament d’un equip informàtic permet l’accés, en temps real, de diferents usuaris.
[IN] en temps diferit loc. adv. De manera que el tractament de les dades en un ordinador ajorna la resposta de qualsevol demanda d’informació.
[MU] [IN] en temps real loc. adv. De manera que el tractament de les dades en un ordinador respon en un temps molt breu a qualsevol demanda d’informació.
[FIA] temps civil [o temps local, o temps solar mitjà] Temps definit per a qualsevol instant, que és determinat sumant 12 hores al valor de l’angle horari del sol mitjà a l’instant considerat.
[FIF] [FIA] temps de llum [o temps llum] Distància recorreguda per la llum en un temps determinat.
[FIA] temps legal [o temps oficial] Temps vàlid per a tots els llocs situats dins un mateix fus horari, que correspon al temps civil dels llocs situats sobre un determinat meridià geogràfic, situat dins el fus que hom pren com a referència.
[FIF] [FIA] temps propi En fís. relativista, temps mesurat amb un rellotge en repòs situat en el sistema de referència de l’observador.
[FIA] [FIF] temps universal Temps solar mitjà de l’observatori de Greenwich.
m. [LC] Unitat de durada en certs moviments.
m. [LC] [MU] En mús., part d’un compàs que té la mateixa durada que la resta que el constitueixen.
m. [LC] [MU] Grau de velocitat a què s’ha de portar un tros de música.
m. [MU] Part d’una composició musical. El primer temps d’una simfonia.
m. [MU] Subdivisió de la breu en la notació proporcional.
m. [LC] [AN] En el transcurs del temps, una porció determinada situada més enllà o més ençà en el passat, present o futur. Ara encara no és temps de fer això. Fer cada cosa al seu temps. Ja m’ha passat el temps de ballar. Vindrà temps que te’n penediràs.
m. [LC] Període o porció de temps en què viu una persona determinada, s’esdevé alguna cosa. Al temps de la nostra joventut. Aquells eren altres temps.
m. [LC] Període de la vida d’una persona, d’un poble. En els temps de Cèsar. En els darrers temps de l’Imperi. Les coses del nostre temps.
m. [LC] Espai de temps destinat a fer alguna cosa, en què és oportú de fer-la, etc. No he estat a temps a deturar-lo. Si no correu no hi sereu a temps.
[LC] a temps millor loc. adv. Al moment més propici.
[LC] en aquell temps loc. adv. En el temps mític, als orígens.
[LC] ésser del temps d’Adam Ésser molt antic, ésser vell.
[LC] temps difícils Temps en què es viu malament.
[LC] temps era temps Abans, en un temps anterior a l’actual, fa molts anys.
10  [LC] temps immemorial Temps antiquíssim.
m. [QU] temps de retenció En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
[MD] [ZOA] temps de sagnia Prova diagnòstica que explora conjuntament el mecanisme vascular i les funcions dinàmiques de les plaquetes de la sang.
[EI] temps mort Temps que transcorre entre l’excitació o accionament d’un mecanisme, d’un dispositiu, etc., i el seu efecte o resposta.
m. [SP] Temps emprat per un esportista en la realització d’una prova cronometrada. Ha fet un temps de tres hores i vint minuts.
[SP] temps mort En alguns esports de pilota, interrupció del joc d’una durada determinada, que sol·licita l’entrenador o el capità, generalment per donar instruccions als jugadors.
m. [FL] Categoria gramatical del verb que localitza la situació designada per aquest, indicant si és simultània, anterior o posterior respecte a un moment de referència, generalment el moment de l’acte de parla.
m. [FL] Conjunt de formes conjugades del verb que comparteixen propietats relacionades amb les categories gramaticals del temps, el mode i l’aspecte. L’imperfet d’indicatiu és un temps de passat d’aspecte imperfectiu.
[FL] temps absolut Temps verbal que indica anterioritat, simultaneïtat o posterioritat respecte al moment de l’acte de parla i no depèn, per tant, de cap altre temps.
[FL] temps compost Temps compost que es conjuga amb un verb auxiliar, especialment amb el participi passat i l’auxiliar haver.
[FL] temps relatiu Temps verbal que indica anterioritat, simultaneïtat o posterioritat respecte a un moment de referència assenyalat per una expressió temporal, per un altre temps verbal, explícit o implícit.
[FL] temps simple Temps verbal que es conjuga sense un verb auxiliar.
m. [LC] [ME] Estat de l’atmosfera quant a la temperatura, la humitat, la nebulositat, el vent i tots altres fenòmens meteorològics. Un temps calorós, fred. Un temps plujós, ventós. Un canvi de temps.
[LC] bell temps Temps clar, serè.
[TRA] córrer el temps Navegar a favor de les ones en casos de temporal.
[LC] [ME] fer bon temps Fer un temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent.
[LC] [ME] fer mal temps Fer un temps molest a causa del fred, la pluja o algun altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica.
[LC] temps de llops Temps molt dolent.
[LC] temps feixuc Temps que aclapara.
Resultats: 1 al 1(1 registres)
Imprimir la llista
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47. 08001 Barcelona
Telèfon +34 932 701 620 / Fax +34 932 701 180
oficines.lexicografiques@iec.cat
Requisits tècnics·Informació legal