Institut d'Estudis Catalans

vergonya

1 1 f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya.
1 2 f. [LC] per ext. És una vergonya llevar-se tan tard!
1 3 [LC] [HIH] treure a la vergonya un reu Exposar-lo a la contemplació pública.
2 1 f. [LC] Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d’haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d’haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya, jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d’haver fet això.
2 2 f. [LC] Torbament de l’ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l’atenció d’algú. Li fa vergonya parlar en públic.
3 f. [LC] Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta.
4 f. pl. [LC] Òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.