El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és un diccionari general perquè recull les unitats lèxiques de la llengua, tenint en compte la variació que hi ha en el seu si. Per això conté paraules pròpies del lèxic comú al costat de paraules clarament marcades per la seva localització geogràfica (variants dialectals), pel seu ús en un grup social diferenciat (variants socials) o per la pertinença a una àrea del saber determinada (paraules de lèxics especialitzats).

És un diccionari monolingüe perquè tant les entrades que conté com les definicions i els exemples estan escrits en la mateixa llengua, el català.

És un diccionari normatiu perquè aquest és el seu propòsit: incloure els mots, les locucions i els sintagmes que són considerats correctes per la norma acadèmica, després d’haver estat estudiats i, finalment, aprovats per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, màxima autoritat lingüística, que, d’aquesta manera, continua la feina feta per Pompeu Fabra en la fixació del lèxic normatiu.

Índex

- Pròleg de Salvador Giner

- Introducció de Joan Martí

Part I:

1. El Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra

2. El Diccionari de la llengua catalana, una actualització del Diccionari general

3. La segona edició del Diccionari de la llengua catalana

Part II:

1. D’algunes modificacions per criteris lexicogràfics

2. Diccionari general i lèxic d’especialitat

3. La variació dialectal: El Diccionari de tots els territoris de llengua catalana

4. Ideologia i llengua

5. L’atenció als suggeriments i a les propostes d’esmena

6. El lèxic comú

7. L’actualització del lèxic: una tasca permanent

8. El Diccionari institucional acadèmic